DESCRIPCIÓ:
En Manel era un home baixet i rodonet, però poseia un enorme cap i una gran força. Era de pell blanca més aviat pàlid i tenia una llarga cabellera rossa i unes patilles de les quals n'estava molt orgullós. Els seus ulls eren d'un verd grisós, sempre vigilant el seu voltant. Tenia uns quaranta anys molt ben portats però, tot i això, ja era gat vell. Tenia uns moviments lents i cada cop que en feia ús semblava que fós un suplici per a ell. Era un home tranquil i mai es feia notar. Mai parlaba més fluix o més fort que els demés i mai resaltava entre la multitud.
De caràcter et donava la sensació de que era un gos amansit pel pas dels anys però ja se sap el que diuen, la primera impressió no sempre és la verdadera. Si calia protestar ho feia però sempre dins d'uns limits molt estrictes. Tenia moltes simpaties i sempre era amable amb el veïnat. Era un maníec del desordre i tenia un pis realment espectacular. Era gran, net i molt ben decorat per la seva mare ( l' únic error que tenia es que vivia amb la seva mare i això feia malpensar a la gent ). Era molt treballador i organitzat i, pel contrari, un soca. Era molt bocamoll i un pesat. Sempre t'acavaba parlant de les seves aventuretes falses que ningú creia però, al cap i a la fi era un bon home, generós, amable i simpàtic però això si, era més lleix que pegar a un pare.

La mirada d'aquesta dona és com un regal diví
a qui al més cec enamora i el fa fugir
De mirar-la jo no em puc estar
perque amb la seva mira em ba empresonar

Quant la miro em fa trontollar
perque la seva bellesa no es pot aturar
Els seus ulls blaus són com la mar
i al mirar-los jo no puc parar

Preciosa com una perla marina és
i cap noia ho és més
perque una deesa és

El blau dels seus ulls irradia foc
i un serb d'aquests jo sóc
perque enamorat estic del tot

Desenganys:
Jo he acabat per arribar a la conclusió de que tots els desenganys fan mal, si més no perque et cau una bofetada o t'auto tortures pensant que com has pogut ser tan burro com per dir allò. Jo trobo que sense desenganys la vida no sería res ja que tot sería perfecte, no tindries perquè esforsarte, no series original alhora d'expressar els teus sentiments envers una persona. Sí, els desenganys fan mal, sempre esperem una cosa i en rebem una altre, com en nadal. Però pensem, si no fossis rebutjat mai sempre sería el mateix, podries estar amb una noia i un altre dir-li el que sent i que ella et deixés, aleshores pensem:"Ondia perquè a mi?" o "Jo no m'ho mereixía". Doncs sí, si que tu mereixies ja que sempre diuen: el que és bo es fa esperar. Si aquella noia o noi t'agués "acceptat" no aguessis trobat a una altre persona molt millor en un futur.

Com Jan Saure s'anamorà de Concepció:
Jan anaba caminant pel carrer principal del poble de Barcelona pensant en què podria fer per acabar la tarda sense morirse d'aborriment quan, al passar pel costat d'un mercat, va xocar amb una jove que poseía una potent devantera. El pobre jove al colisionar amb aquell paraxocs va caure al terre i va deixar anar un crit de por i sorpresa alhora. La jove va bolguer discolpar-se amb el formós home i li va comunicar el seu nom. El noi va deixar anar una riallada al sentir el nom de la jove però, al fixar-se amb les pomes de la doncella no en va poder apartar la vista fins que la noia li clavà una bofeta per la poca descresió den Jan.
-Disculpeume señora meva però evitar de mirar la vostre devantera no e pogut i impresonat m'he quedat.
-La vostre osadia jo us perdono perque la gent no pensi que a la filla del rei cortesia li manca però si per casualitat ocorregués de nou penjarvos jo faria
L'home sense escoltar ni una paraula del que li va dir Concepció tornà a mirar-li els pits descaradament.
-Disculpeume però meu empresonat la vista, mai he vist tanta bellesa física com per poder apartar-la. Crec que de vós m'he enamorat.

La jove al sentir aquestes paraules es ruboritzar i indicant-li que li mirés la cara li va dir
-Jo també crec que de vós m'he enamorat, però impossible és el nostre amor ja que...
Quan el jove mirà la cara de la noia va fer un bot enrere i, sorprés digué:
-Itant que el nostre amor impossible és, tant impossible com resulta veure un físic tant increible i una cara tan horrible, doncs en vós somiaré avui tot i que no serà un somni sinó el pitjor dels malsons.
Tots els que van asistir a aquella conversació no van saver res més d'en Jan tot i que es rumorejava que el van penjar al pati reial i que encara segueix allà, amb la seva cara de fàstic mirant cap a la finestra de la cambra de Concepció.

Com Jan Saure s'anamorà de Concepció:
Jan anaba caminant pel carrer principal del poble de barcelona pensant en què podria fer per acabar la tarda sense morirse d'aborriment quan, al passar pel costat d'un mercat, va xocar amb una jove que poseía una potent devantera. El pobre jove al colisionar amb aquell paraxocs va caure al terre i va deixar anar un crit de por i sorpresa alhora. La jove va bolguer discolpar-se amb el formós home i li va comunicar el seu nom. El noi va deixar anar una riallada al sentir el nom de la jove però, al fixar-se amb les pomes de la doncella no en va poder apartar la vista fins que la noia li clavà una bofeta per la poca descresió den Jan.
-Disculpeume señora meva però evitar de mirar la vostre devantera no e pogut i impresonat m'he quedat.
-La vostre osadia jo us perdono perque la gent no pensi que a la filla del rei cortesia li manca però si per casualitat ocorregués de nou penjarvos jo faria
L'home sense escoltar ni una paraula del que li va dir Concepció tornà a mirar-li els pits descaradament.
-Disculpeume però meu empresonat la vista, mai he vist tanta bellesa física com per poder apartar-la. Crec que m'he enamorat de vós
La jove al sentir aquestes paraules es ruboritzar i indicantli que li mirés la cara li va dir
-Jo també crec que de vós m'he enamorat, però impossible ésel nostre amor ja que...
Quan el jove mirà la cara de la noia va fer un bot enrere i, sorprés digué:
-Itant que el nostre amor impossible és, tant impossible com resulta veure un físic tant increible i una cara tan horrible, doncs en vós somiaré avui tot i que no serà un somni sinó el pitjor dels mal sons.
Tots els que van asistir a aquella conversació no van saver res mer d'en Jan tot i que es rumorejava que el van penjar al pati reial i que encara segueix allà, amb la seva cara de fàstic mirant cap a la finestra de la cambra de Concepció

Veles e vents han mos desigs complir,faent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar;xaloc, levant los deuen subvenirab lurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tramuntanal qu'en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.
Això és un fragment de una poesia. Parla sobre els vents, diu que els vents, les veles i els pensaments fan dubtós el camí de la mar. De'l vent de mestral i ponent es va armar (en va fer ús), fent humils precs al vent de tramuntana que al bufar tots cinc vents compleixin el seu retorn.
Si com lo taur se'n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l'ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre gest mon esforç ha confús: no tornaré fins del tot haja fus la gran por qui em tol ser deleitós
Aquí Ausiàs fa una comparació entre un bou bençut i ell: ell s'arma de valor i li diu a la seva enamorada el que pensa (el bou s'arma de valor i va a conquerir el territori del altre bou). Ella fa un gest o diu una cosa inesperada i ell es queda paralitzat, atemorit i aloshores fuig perque la por l'invadeix ( un bou guaña a l'altre i aquest fuig aterroritzat).
La por de la que parla és la por que provoca l'amor, està molt lligada amb la timidesa, la por de fer les coses malamen, de no dir res, de dir quansevol cosa. Ell fuig ja que la jove li ha contestat alguna cosa inesperada que el fa dubtar i li fa entrar la por en el seu cos. Jo crec que per ser sincer, per poder fer que tot surti com vols s'ha d'eliminar totalment la por i deixar els pensaments i les paraules lliures, que actuin com ho han de fer, això és el que jo crec.

Els trobadors van ser personatges de la noblesa gairabé en tots els casos, normaltment a mig camí entre el guerrer i el cortesà. Gairabé sempre feien cançons amoroses però també feien propaganda política, debats, etc..La seva literatura serà una de les fonts bàsiques de la poesia que es farà durant segles en el nostre país. La poesia trobadoresca es manifesta sobretot els segles XII i XIII en el territori d'occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal ( el trobador escrivía les coses en una llengua romàntica )

Foll, digues: què és amor? Respós que l'amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat. És qüestió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitud.
Comentari:
Aqui un home/dona pregunta a un boig què creu que és l'amor. El boig li contesta que l'amor és aquella cosa que posa en servitud (al servei d'algú) als honestos, francs i que llibera als servidors. Aleshores ens fa la pregunta de que si l'amor és llibertat o servitud.
Opinió:
Jo crec que l'amor és meitat i meitat ja que et poses a "disposició" d'una persona i a l'hora et sents lliure estant amb ella. No tens la llibertat de pensar només per tú sinó que has de pensar en dues persones però encanvi ets feliç amb aquella persona i et sents bé i alliberat, sense cap lligament amb tot el demés.

Ola a tots els usuaris que entreu en aquesta pàgina de blog. Em dic Sergi Baitó i tinc quinze anys. Perque us feu una idea de com soc em descriure. No sóc gaire alt ni musculós però tinc molt sentit del humor, sòc guapo (segons el que diuen les meves amigues, novies i familiars), m'agrada molt jugar a tenis i parlar amb la gent, m'agrada molt cunèixer a gent nova i fer amics. Estic segur de que sòc molt simpàtic, molt bon amic i un patata en les matemàtiques. Així és com em veig jo. Sóc un fan dels simpsons i m'agrada anar a la discoteca. Els meus millors amics són l'Alex, l'Aleix i l'Edu. Si llegiu el comentari de l'Alex parlarà de mi i per aixó jo l'imito. Penseu que tot el que a dit d'ell és mentida! Poso això perque crec que forma part de les meves opinions, es a dir de la meva forma de ser i de pensar. Gràcies a tots i totes per perdre el temps llegint això.

BENVINGUT AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!

Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!